Segons informa a la web de l’ICEX, l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Bucarest, el seu Centre de Negocis funciona a plena capacitat.

D’altra banda, s’informa que l’Oficina de Bucarest presenta nous serveis personalitzats per a l’empresa, com la realització personalitzada de contactes, estudis de mercat, obtenció d’informació sobre diversos aspectes (requisits de comerç, mercats exteriors, legalitat vigent, per a inversors espanyols a l’exterior, macroeconomia del país), la gestió de suport logístic i la programació d’agenda d’entrevistes.

El passat mes de setembre, la Cambra de Comerç de Castelló va liderar la visita de la primera delegació d’empresaris espanyols a la república caucàsica d’Armènia.

De les converses entre representants castellonencs i valencians amb autoritats i empresariat armeni, s’ha detectat que els camps en què es poden estudiar col • laboracions de cara al futur són el de l’energia (existència de projectes oberts a licitació internacional, interessen els camps de la energia nuclear, hidroelèctrica, eòlica, geotermal i elèctrica), recursos naturals (miners, com molibdè, coure, zinc, cadmi i carbonat càlcic), medi ambient (reciclatge de residus urbans), transport (infraestructures i centres logístics) i telecomunicacions.

Triland Development ha anunciat mitjançant una nota de premsa publicada aquest 1 d’octubre que la inauguració del centre comercial Alta Shopping Center es durà a terme  durant el proper 2 d’abril de 2010 a Sarajevo, a Bòsnia i Hercegovina. Alta Shopping Center presentarà una nova tendència en l’oci comercial, amb una variada selecció de botigues, restaurants, cafès, i altres ofertes comercials.

Alta Shopping Center, situat al barri de Marijin Dvor, sector financer i governamental de Sarajevo, combina un exterior dinàmic i un interior elegant i espaiós que cobreixen una superfície total de més de 24.000 m2. El disseny únic d’Alta Shopping Center pretén promoure els arrendataris dels seus locals, internacionals i locals.

Triland Development expressa el seu agraïment per la confiança de la capital bosniana, a més de recordar que es crearan un gran nombre de llocs de treball amb un perfil de professionals amb excel·lent tracte comercial, així com de professionals qualificats, dins de la seva política de responsabilitat social.

El centre comercial

Situat al cor de Sarajevo, a la cantonada de Zmaj od Bosne i Fra Andjela Zvizdovica, al barri de Marijin Dvor, ALTA presentarà als seus clients una experiència completament nova en la venda al detall, oferint marques exclusives en un complex que es defineix com emocionant i contemporani, dissenyat per delectar-se als gustos variats dels ciutadans de Sarajevo i la resta del país, tindrà alguna cosa especial per a tots els seus visitants.

ALTA és un edifici modern dissenyat expressament per la coneguda firma de Bòsnia d’arquitectura Studio non stop d.o.o. . El seu disseny va ser escollit en un concurs obert en què les obres van ser presentades per arquitectes locals amb la directiva per crear una estructura per a integrar-se amb l’entorn de Marijin Dvor, d’oficines, hotels i edificis oficials. El complex serà una fita per al futur centre de la ciutat expressant un creixement dinàmic de Sarajevo.

Segons informa Triland Development a la seva web oficial, l’exclusiu disseny d’interiors d’ALTA és fresc i contemporani, reflectint el dinamisme del centre urbà, i oferirà un ambient agradable per a tots els seus clients. Les línies característiques bàsiques són netes i senzilles que flueixen a través de tot el complex, que guiaran els visitants a exclusives botigues a restaurants i cafès excepcionals. Aquest original disseny interior, va ser realitzat pel famós estudi d’arquitectura norteamiericano OmniPlan, que és conegut pel disseny innovador i suggerent que resisteix al pas del temps.

Combinant l’exterior expressiu i l’interior elegant, la nova estructura constarà d’aproximadament 23.000 metres quadrats bruts d’espai comercial obert en quatre plantes. Intercalats entre les plantes, restaurants i cafeteries oferiran un lloc tranquil per relaxar-se i gaudir de la vida. Un supermercat d’alta gamma oferirà als visitants els millors productes de Bòsnia, Europa i altres països. La seva ubicació central al Cantó de Sarajevo, amb sis parades de transport públic i més de 200 places d’estacionament subterrani permetrà als visitants accés ràpid i fàcil a una successió refrescant de noves experiències.

Situació de les obres del complexe comercial ALTA el març del 2009.

Sobre Triland Development

Triland Development és un equip de persones amb confiança i optimisme pel treball envers el desenvolupament i creixement de l’economia de Bòsnia i Hercegovina, des que els Acords de Dayton van ser signats el 1995. Ofereix oportunitats per a inversors que busquen entrar en el mercat de Bòsnia i Hercegovina, i es planteja un brillant futur de Bòsnia i Hercegovina en el si de la Unió Europea.

Triland Development va ser fundada pel Sr Tie Sosnowski i és un grup d’empreses que té, desenvolupa i gestiona actius immobiliaris com oficines, residències i locals comercials a Bòsnia i Hercegovina. Triland Development està afiliada a Crow Holdings, una de les principals empreses dels Estats Units de desenvolupament immobiliari. Triland Development ha mantingut relacions estables amb les institucions financeres, les comunitats locals i governs regionals.

La companyia naviliera grega Restis s’ha convertit en el principal inversor en projectes hotelers de Montenegro aquest estiu. Petros Statis, màxim responsable del grup grec a Montenegro, ha declarat que la inversió total ascendeix als cent milions d’euros. L’objectiu és obrir el complex de l’illa de Sveti Stefan el maig de 2010, i la construcció d’un nou hotel a la platja Kraljičina, prop de Budva, que obrirà el 2011. El grup Restis espera que els diferents complexos hotelers es posin en marxa coincidint amb el final de la crisi econòmica mundial.

Els hotels Sveti Stefan, Miločer i Kraljičina van ser llogats per un període de 30 anys per part del grup Amanresorts, de Singapur, amb un lloguer anual d’2′1 milions d’euros. La fallida d’un soci japonès i el retard en les inversions a Sveti Stefan han portat als de Singapur a buscar en el grup Restis un soci solvent.

La costa de Montenegro es presenta com la futura zona d’expansió per al turisme de luxe que fins ara tenia com a destí Monaco i la Costa Blava francesa.

El grup Restis ja és present a Montenegro amb inversions per un valor de 90 milions, entre elles una entitat bancària, una mina de carbó a Berane, i immobles a Podgorica, Kolašin i el cantó de Reževići. Restis va participar en un consorci per a la privatització de EPCG, però el concurs va ser guanyat per la italiana A2A.

El salari mitjà net a Eslovènia va arribar el 2008 al voltant dels 900 euros, amb una pujada del vuit per cent respecte 2007, encara que aplicant el cost de la vida la pujada va ser del dos per cent. El salari brut mitjà va ser de 1.390 euros, segons el Servei Nacional d’Estadística eslovè.

Els més ben pagats van ser els empleats del sector financer, l’ingrés brut mitjà va ascendir als 2.100 euros. Els segueixen els treballadors del sector de la mineria i la producció elèctrica, amb més de 1.800 euros de salari brut anual.

Els salaris més baixos van ser per als empleats en la restauració (poc més de 1.000 euros), els pescadors i els paletes (amb 1.400 euros per mes). Al mateix temps, la proporció dels impostos i les cotitzacions van representar el 35,33 per cent del salari brut.

La inflació a Sèrbia va arribar al 9′4%, segons l’índex de preus al consum per al setembre, i l’increment ha estat del 0′3% per al mes de setembre respecte el mes d’agost.

L’Oficina d’Estadística de la República de Sèrbia va anunciar que els preus de les mercaderies al setembre van augmentar un 0,2%, i els serveis d’un 0,6%, mentre que la inflació interanual va assolir el 9,5%.

Els productes agrícoles han pujat al setembre un 0,7%, influenciats pel canvi de temporada de fruites i hortalisses, mentre que el preu del peix ha baixat.

Els preus dels productes alimentaris elaborats han baixat una mitjana del 0,4%, les begudes van pujar un 0,1%, i el preu del tabac es va mantenir sense canvis.

Els preus dels productes industrials de caràcter no alimentari han pujat de mitjana un 0,5%, degut sobretot al creixement dels preus dels derivats del petroli, mentre que els preus de la resta de productes s’ha mantingut estable.

Els serveis han pujat un 0,6%, amb un augment en el cost dels serveis municipals i les despeses en educació.

El cost de la vida a Sèrbia al setembre va augmentar 0,2 per cent, i a nivell interanual ha pujat un 7,1 per cent.

La diferència entre l’índex de preus al consum i cost de la vida és el resultat de diversos factors resultat de la composició en el càlcul de cada un d’aquests índexs.

Es preveu que al novembre comencin les inversions per a la fabricació del nou model de Fiat a la planta de Zastava, que hauria de començar a produir-se el 2011. El model de Fiat es fabricarà només a la planta de Kraguljevac, i segons el ministre d’economia serbi, Mlađan Dinkić, la casa italiana invertirà al voltant de 800 milions d’euros. Dinkić i el president de Sèrbia Boris Tadić coneixeran el nou model a la fàbrica de Torí durant la visita que realitzaran aquest proper novembre.

La inversió italiana a Sèrbia pot generar 2.500 llocs de treball directes i 10.000 llocs indirectes. Fiat ja fabrica des del mes de març el model Punt a la planta de zastava, i des de juliol es fabrica el mateix model amb motor dièsel.

La Companyia Elèctrica de Montenegro (EPCG) inverteix 96 milions d’euros en la modernització de les seves instal.lacions, el resultat podria ser un increment de la producció de 450 gigawatts / hora. Les inversions es duran a terme a la central tèrmica de Pljevlja i a la central hidroelèctrica de Perućic. 87′6 milions d’euros provenen de la recapitalització EPCG, mentre que els guanys de l’emissió d’accions és de 8′6 milions d’euros.

El director executiu de EPCG, Ranko Vojinovic, ha declarat que d’aquest cicle d’inversions i els canvis de propietat, el reforç material i tecnològic aplicat, i l’experiència de gestió del nou soci estratègic, EPCG es transformarà en una empresa rendible que liderarà un nou cicle de desenvolupament econòmic a Montenegro.

L’Assemblea General ha acceptat formalment l’entrada de la companyia italiana A2A en el capital d’EPCG, que ha adquirit el 46% de les accions de la companyia pública energètica a través del procés de privatització i de la compra d’accions de petits accionistes. Pel contracte de compravenda, la companyia italiana té el dret de decidir el candidat a ocupar el càrrec de director executiu i les accions de l’equip de gestió, i queden per més endavant l’elecció del president de la junta i el director general. A2A ha proposat que la consultora Pricewaterhouse Coopers es farà càrrec de l’auditoria de la companyia.

A2A va adquirir per un valor de 96 milions d’euros el nou per cent del capital de EPCG al Govern de Montenegro, i pel contracte signat, s’ha compromès a recapitalitzar l’energètica per aquesta quantitat de diners. Els italians han adquirit el 12 per cent de les accions als petits accionistes a través d’una oferta de compra d’accions durant el setembre, i un 18 per cent del capital l’han adquirit a través de fons de privatització.

L’administració de la companyia eslovena de comerç minorista Mercator ha començat els preparatius per reunir el 20% de l’ampliació de capital. Aquesta ampliació de capital es farà servir per assegurar nous fons financers addicionals que es podrien utilitzar en operacions estratègiques en el comerç minorista, immobles i altres sectors del Sud-est d’Europa.

Els accionistes de Mercator, el juny de 2007, van donar el seu consentiment a una ampliació de capital del 20% a realitzar amb el límit de l’any 2012, sempre que aquest capital es fes servir per a adquisicions estratègiques. Ara l’administració de la companyia ha considerat que la conjuntura econòmica actual al Sud-est europeu és la idònia per buscar aliances estratègiques, i per això ha començat les operacions per a preparar aquesta ampliació de capital.

En alguns mitjans s’ha començat a indicar que un dels primers objectius d’aquesta ampliació de capital sigui la compra de la companyia sèrbia Delta Maksi, cosa que en principi ha estat desmentit des de l’empresa sèrbia, que també presenta plans d’expansió a la regió , i ja està present en els mercats de Sèrbia, Montenegro, Bulgària, Bòsnia i Hercegovina, i Albània. L’operació de compra de Delta Maksi podria suposar un desemborsament de 200 milions d’euros per part de Mercator, per fer-se amb el cinquanta per cent de les accions.

Aquest és el comunicat del Consell d’Administració de Mercator, publicat el passat 21 de setembre de 2009:

“En la reunió d’avui, el Consell d’Administració de l’empresa Mercator dd, va adoptar la decisió d’incoar el procediment de preparació preliminar per l’emissió de 20 per cent d’ampliació de capital, basat en el capital social autoritzat, per tal de garantir de manera oportuna l’obtenció de recursos financers addicionals que puguin ser necessàries en cas de noves combinacions i aliances estratègiques en l’àmbit del comerç, immobles, o altres activitats.

De conformitat amb la resolució de l’Assemblea d’Accionistes de 2007, l’empresa disposa, fins a juliol de 2012, i sempre que es compleixin certes condicions, de la possibilitat d’emetre fins a un 20 per cent del nou capital social amb la finalitat d’adquirir accions , participacions o actius operatius en cas que es presetin oportunitats  d’inversió estratègiques. A més, l’empresa podrà, amb subjecció a certes condicions, ometre el dret de subscripció preferent dels actuals accionistes a subscriure les noves accions emeses. Més precisament, podra ometre’s el dret de subscripció preferent si les noves accions emeses són subscrites pels socis en una inversió estratègica.

El Consell d’Administració ha determinat que els canvis en les condicions econòmiques a la regió del Sud-est d’Europa s’han obert noves oportunitats per a les combinacions estratègiques en les àrees de negoci. Atès que la quantia dels recursos propis de l’empresa financera imputables a activitats de desenvolupament i la inversió és limitada, la companyia està buscant per fer disponible l’opció d’utilitzar la nova oferta d’accions sobre la base de capital social aprovat com una font de finançament en cas de decidir dur a terme qualsevol d’aquestes inversions. Així, el Consell d’Administració ha de garantir el progrés normal de les polítiques de desenvolupament planificades i aprofita les oportunitats d’inversió a la regió, que va començar a sorgir com a resultat dels canvis en les condicions econòmiques. En el passat, la companyia ja ha realitzat ampliacions de capital per tal de finançar parcialment la combinació estratègica amb l’empresa M & B Rodica trgovina a Sèrbia, així com per l’aliança estratègica amb l’empresa de comerç croat Presoflex.

En cas que l’empresa decideixi seguir endavant amb l’ampliació de capital, el Consell d’Administració durà a terme plenament els compromisos establerts per la resolució de l’Assemblea d’Accionistes i estipulat per la normativa legal. A més, el Consell d’Administració ha d’informar als accionistes amb promptitud i regularitat dels esdeveniments notables i el progrés pel que fa a qualsevol aliances estratègiques o l’emissió de noves accions sobre la base de capital social autoritzat, en el mercat de valors sistema electrònic de difusió de la informació SEOnet.

Aquest anunci es publicarà al lloc web de la companyia en www.mercator.si a partir del 21 de setembre 2009, durant un període d’almenys cinc anys. “

L’empresari romanès Dinu Patriciu i l’ex primer ministre de Geòrgia Costat Gurgenidze s’han fet amb el control del 91′218% de les accions del Banc del Poble de Geòrgia, fundat el 2002 i amb una xarxa de 211 oficines, a través de la societat Liberty Capital LLC, pertanyent al grup Liberty Investments Holding BV El cost de l’adquisició és d’uns 15 milions de dòlars.

Segons informa la nota de premsa difosa des de la web del Banc del Poble de Geòrgia, Liberty Investments Holding BV “és una societat d’inversió de recent creació que se centra en el sector de serveis financers, principalment en els països emergents i els mercats de frontera . Els seus principals accionistes són Dinu Patriciu i Costat Gurgenidze, i inverteix en els mercats caracteritzat per la seva obertura de l’economia, i que segueixen una política fiscal i monetària sòlida i de bona governança corporativa. L’adquisició de la participació accionària de control al PBG és la primera inversió de Liberty.”